Introduthion

El Vèneto ciàpa el só nòme da £a povo£asión che la se ga lìve stabilìo sìrca mìle àni prìma de Crìsto e che la vegnèva, senbrarìa, de l' Asia sentràl co i àltri pòvoli de la famèia indeuropèa chi i se ga spànto te l' Euròpa modèrna; el nòme col cuàl la xé pasà a£a stòria sìnfega " i nòbili " o ànca " i lumenóxi " , tratàndose de un apelatìvo onorìfego pì ché de un etnònemo; in fàti ghe xé divèrse povo£asióni e lóghi in Euròpa indóve che se càta stó radegàl, in partico£àr in Frànsa, Austria, Bretàgna, Gàles, paéxi Bàlteghi e Xlàvi;

L'etnònemo Vèneto £o se càta pàr le prìma òlta su na pièra saltà fóra a Ixo£a Visentìna, su cùi ghé sé lèxe sóra £a parò£a "Venetkens" " stìrpe vèneta"; la andarìa indrìo al cuàrto sèco£o prìma de Crìsto. Ghé xé ànca ùn mìdo segóndo el cuàl al orìxene de Róma ghé sarìa stà el paéxe de Venetulàn, del cuàl, però, nó sé sà àltro; xé tutavìa provàvile ché él radegàl prexénte tél pòvo£o déi Vèneti nól éndeghi un pòvo£o ùnego o le só ràme, ma, almànco in tànti càxi, el végna dal ùxo cofà tìto£o onorìfego da pàrte de povo£asióni de léngoa indeuropèa.

Sénsa dùbio i Vèneti, cualónche tèrmene i uxàse pàr ciamàrse, i ga catà àltre povo£asióni tel pòsto che i gavéa ocupà e co éle i ga vivésto nsième destribuéndose a màcia de leopàrdo, cofà sovénte i faséa tél tènpo antìgo; sénsa dùbio ghe gèra povo£asióni preindeuropè, cofà i Eugànei, in onór dei cuàli i xe stà despò ciamà i mónti de orìxene volcànega ché se càta rènte a Pàdoa; ànca el topònemo Abano el gavarìa orìxene preindeuropèa;ghe xe , nauralménte ànca un' orìxene mìdega dei Vèneti, che, segóndo i antìghi, i sarìa vegnù de la Paflagònia, rexón che la se càta te la bànda setentrionàl de la Turchìa de indèso, su la rìva del Màr Néro; Omèro el pàrla dei Vèneti e el stéso nòme de lóri vegnarà ligà despò al tèrmene "Henetoi" uxà dai Grèghi . I dìxe i stòreghi Romàni che el condotièr de lóri el sarìa stà Antènore orixenèr de Tròia; xe posìvile, però che sta tradisión cuà la sìpia stà tirà su ànca par selebràr l' amisìsia fra Vèneti e Romàni, sènpre mólto petà.

Ghe gèra, comuncoe, strète relasióni tra Vèneti e Greghi: xe sigùro, infàti, che i Grèghi i faxéa tànto comèrso co le povolasióni che le staxéa su le rìve de l'Adriàtego e, in partico£àr i faxéa cào al pòrto de Adria; ghe xe ànca tradisión de un' incursión ghidà da un rè de nòme Cleònimo butà indrìo dai Vèneti; el stéso mìdo dei Argonàuti el tóca l'àrea Vèneta, che la gèra provavilménte in gràn pàrte coèrta da ènsa che la braùra dei Vèneti ghe ga consentìo de navegàr e sfrutàr, tànto che el caràtare acuàdego de le povo£asióni Vènete el sènbra èser na costànte, che spinxe a métar in relasión i Veneti de l'Itàia continentàl co cuéi che abitàva la Bretàgna de indèso e che i xe stà, almanco in pàrte, desfà da Séxare, al cuàl i ga dovésto ànca comunegàr le róte par la Gràn Bretàgna, che i bén conoséa da bóni navigadóri che i gèra; se ghe xé na relasión fra Vèneti padàni e Vèneti de la Gàlia, xe ànca posìvile che se consèrva tòchi de la vècia lèngoa Venètega te le variànte de indèso del Brètone uxà te £a xòna del Vannetais che na òlta £a gèra séde déi Vèneti de £a Gàlia, le cuàle le xe difarénte in mòdo relevànte dal Brètone parlà tel rèsto de£a rexón; par cuél che revàrda la relixón de i Vèneti de l'Itàia continentàl, xe dogumentà prèso de lóri el cùlto de £a dèa Reiçia, fra i apelatìvi de la cuàla ghe gèra "Sanatrìxe" (Sainati) e la gèra rafigurà, fra l'àltro, có un lóvo e te l'àto de tegnér ciàve; el so nòme, almànco segóndo l'ilùstre parér del Prosdòcimi, sarìa coradegàl de cuél de la Dèa Spartàna Orçìa , àla cuàla el sarìa afìn ànca pàr él cùlto resevùo, sovénte conpagnà da l'ofèrta de làmene votìe de brónxo; xe posìvi£e che él cùlto de Reiçia se gài despò trasformà te cuél de Xunón e despò te cuél de la Madòna, gavémo infàti notìsia da Tìto Lìvio, stòrego Vèneto, de un Ténpio dedegà a Xunón in ùxo a Pàdoa tel cuàrto sègo£o, xe ànca posìvile chel sìpia un càxo de traspoxisión e che ad èsar oxèto del cùlto la fòse la Dèa Reìçia, el cùlto de la cuàla el xe atestà ànca tel Cadór, indóve la gèra ciamà "Ludera", che xe "lìbara"; le xe stà identifegà ànca àltre dó divinitàe femenìli, de nòme Pòra e Vèica; gèra venerà ànca l'eròe grègo Diomède, mìdego fondadór de l'importànta sitàe de Adria, da £a cuà£a el nòme del màr, al cuàl ghe vegnéva ofèrti cavàli biànchi a£a fòxe del Timàvo; el culto dei Vèneti el se tegnéva su terài albarài e sìnti, rènte a córsi d'ènsa indóve vegnèva imèrse ànca spàde a fìn cultuàl; te sti lóghi pàr ché ghe fùse ànca anemàli, fra i cuàli ànca cavàli par el cui alevaménto i Vèneti i gèra famóxi, e che i gavéa, cofà ghémo visto prìma, ànca na funsión rituàla; i cavàli, comùncoe, i gèra considerà, almànco te alcùne cultùre indeuropè, cursóri del Aldelà, anemàli solèri, bóni de menàr el spìrito del òmo vèrso el Infinìo; te sti lóghi xe stà catà fóra ànca làmene co létare intaià destribuìe in sédexe cuadrài, nùmaro sàgro ànca pàr i Etrùschi, parché el xe prodóto de cuàtro par cuàtro; Xe ànca posìvile che ste tòle le fóse uxà te i santuèri ànca par insegnàr a lèxar o par salmodiàr tèsti e fòrmole rituàle. Te ùn de sti cataménti se pól védar chéla che la gèra provavilménte na prosesión relixóxa, có saserdòte munìo de capèlo a pónta e bachéta có cào invirigo£à; El alfabèto uxà el gèra cuél de orìxene Etrùsca, la scriùra la gèra bustrofèdega, le létare,vól dìr, le gèra mése a scànbio da drìta a sànca e da sànca a drìta, na rìga in cuà e ùna de là; in efèti i catàmenti de materiàl archeolòxego, i xe pitòsto numaróxi, i xe làmene, monéde, tónbe, àrme, iscrisióni de sòlito mólto córte ché no le consénte de avér na cognisión mólto vàsta de la léngoa che comùncoe la gèra provavilménte de bòto conpàgna de le léngoe itàleghe; Sémo bóni de dìr che i Vèneti i gèra comùncoe bóni travaiadóri dei medà£i, e in partico£ar del òro, tradisión vìdal ànca indèso.

I cataménti i ghe xe stà e i ghe xé ancóra in tànti pòsti ma soratùto rènte i sìdi de le sitàe de fondasión paleovèneta de Este, Pàdoa, Odèrso, Adria, Visénsa, Veròna, Altìn, ma ànca in Carìnsia, su la strà de l'àmbra, mineràl che vièn de la fosilixasión de la ràxa e che el gèra tànto stimà na òlta, i cùi xasiménti i se catàva sul Bàltego; la strà de l'àmbra segóndo alcùni la gavarìa ànca vedù la defuxión dei ségni che i ga dà orìxene à£e rùne tel Nòrd Euròpa, có tùto el só portà de maxìa e mistèr.

Dal moménto che i Vèneti e i Romàni i xe sènpre stà in bóni rapòrti, fóra che fùrsi un fià de barùfe epixòdeghe in pòsti marxinàli, l'integrasión dei Vèneti te la strutùra polìtega de Ròma la xe stà a tàpe, graduà£a e indolór . El stòrego Tìto Lìvio e, segóndo la tradisión, el architeto Vitrùvio, i gèra Vèneti, st' ùltimo in partico£àr el ga influensà fòrte la stòria de l' architetùra; Segóndo tèxi resénti, la senturiasión stésa, che la gèra un mètodo de repartìr le tère coltivàvili, la xe stà òpara dei Vèneti, e fùrsi el mètodo el xe stà el rexultà de na antìga atitùdene de lòri a£a mexurasión de lóghi e de la tèra, co tànti referiménti a le stéle e a£a poxisión dei còrpi selèsti come che el atèsta el gràn nùmaro de tùmuli, terài e ròbe conpàgne de cùi gèra e xé ancóra sparpaià el teridòr Vèneto, cofà el vièn ben descrivésto da Romàno tel so "Archeoastronomìa Italiana".

In efèti el gràn nùmaro de tùmuli e strutùre finalixà provavilménte al' identifegasión dei pónti cardenàli o àltri pónti de referiménto tel sièlo i rénde almànco credìvile la tèxi segóndo £a cuà£a la senturiasión la sarìa stà inventà dai Vèneti e despò inparà dai Romàni; Un sèrto còrpo de traisióni relixóxe déi paleovèneti, o de povo£asióni a lóri visìne o tacà, el sarìa soravivésto te le stòrie dei Mónti Pàlidi, in xòna dolomìdega, trascrivéste dal bén conosùo studióxo todésco F.Wolff. Te ste lexénde i autóri del lìvro "I regni perduti dei Monti Pallidi " Xuliàn e Màrco Palmièri i lèxe intersànti paralèi tra le figùre de sti mìdi e cuél che savèmo déla relixositàe paleovèneta.

Kontribuìo da Raspakant.